MERAVELLES VALENCIANES

L’Associació d’Amics de la Costera, entitat col·laboradora del projecte Meravelles Valencianes, proposà set candidatures, amb elements de la ciutat i de la comarca, dels quals només van ser acceptades dues a la votació celebrada el 20 d’octubre a la seu de la Biblioteca Valenciana: el conjunt històric de Xàtiva i el Guerrer de Moixent.

El conjunt històric de Xàtiva

És, sens dubte, un dels millors del País, per la qualitat i quantitat d’elements que el componen. Hi destaquen el castell i les restes de muralles (de les quals es conserven diversos llenços i torrasses), la trama urbana (amb carrers i places ben emblemàtiques), l’arquitectura de l’aigua (amb fonts públiques de diferents èpoques), el conjunt de palaus senyorívols i cases pairals, el conjunt d’esglésies, ermites i monestirs, i algunes peces aïllades del màxim interès: el Palau de l’Ardiaca, la Col·legiata de Santa Maria, les esglésies de Sant Feliu, Sant Pere, Sant Domènec i Sant Francesc (que, en alguns casos, conserven peces arqueològiques o artístiques magnífiques), l’antic Hospital Major de Pobres (amb una meravellosa façana tardogòtica i renaixentista), l’Almodí (esdevingut pinacoteca i museu arqueològic) i la casa nadiua del papa Alexandre VI.

La Cova Negra i l’Estret de les Aigües

La Cova Negra conserva les petjades del Paleolític Mitjà a terres de Xàtiva. En un mateix indret, l'Estret de les Aigües, s'han localitzat quatre estacions prehistòriques: Cova Negra, Cova de la Petxina, Coveta de Samit i Cova del Túnel. Cal destacar, pel seu valor, la Cova Negra. Es tracta d'un jaciment emblemàtic i punt de referència obligada per al coneixement del Paleolític Mitjà peninsular i europeu. A hores d'ara, l'Estret de les Aigües, pel qual discorre el riu Albaida, segueix comptant amb elements d'un enorme valor paisatgístic i ambiental.

El Guerrer de Moixent

destaca entre les peces arqueològiques d’època ibèrica. Fou trobat a la Bastida de les Alcusses (terme de Moixent), un indret privilegiat per a estudiar les cultures preromanes valencianes (per la presència d’altres jaciments pròxims). El Guerrer, que es conserva al Museu de Prehistòria (instal·lat al Centre Cultural de la Beneficència), ha esdevingut l’element més emblemàtic de la vila de Moixent i, per extensió, de la comarca de la Costera i del País.

[@more@]

La Foguera de Canals

Les expressions festives que tenen com a protagonista el foc coincideixen amb remotes commemoracions del calendari agrícola. Són focs de solstici, purificadors i màgics, procedents d’atàviques veneracions solars. El foc de Sant Antoni està estès per tot el País, des dels Ports de Morella fins a contrades més Meridionals. El més emblemàtic de tots ells és, però, la Foguera de Canals, amb tot el seu ritual: la Primera Soca, la Plantà, les Vespres, la Cremà, els Parells…

Font gòtica de la Plaça de la Trinitat de Xàtiva

Al bell mig de la plaça de la Trinitat de Xàtiva, s’alça una de les poques fonts públiques d’estil gòtic que es conserven al País, l’antiga Font Reial de Santa Llúcia. A la copa octogonal, s’alternaven els escuts policromats de la ciutat i del regne. Fou construïda al segon terç del segle XV i s’ha fet servir sempre per a funcions utilitàries (subministrament públic, avui en desús, i ornamentació) i simbòliques. L’espai triangular on s’alça, un extrem del carrer Montcada, compta amb un conjunt d’edificis magnífics: el palau d’Alarcó i els convents de Santa Clara i de la Trinitat.

La Lloca de Canals

És un arbre, més concretament un plàtan, centenari. El Poeta Estellés se’n feia ressò, en un poema del llibre Canals, dient: “Molta és l’anomenada de la Lloca”. Es troba a la plaça del Pont del Riu.

La Pica Islàmica de l’Almodí de Xàtiva

És l’element més valuós del Museu Municipal de Xàtiva. És una peça única al món. La pedra és de marbre de Buixcarró. La seua datació oscil·la entre els segles X i XI. Els relleus que la conformen representen escenes distintes: danses guerreres, una processó oferent, músics, escenes de lluita d’animals, una dona alletant… L’interès excepcional de la peça es deu a la prohibició de l’Alcorà quant a la representació de figures humanes. La Pica Islàmica ha viatjat a diferents exposicions, com ara la celebrada a l’Alhambra, fa uns anys, amb el títol d’Al-Àndalus.



Quant a amicscostera

Bloc administrat per la Junta Directiva de l\’Associació d\’Amics de la Costera · Institut d\’Estudis Comarcals

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.