Les set “Meravelles Valencianes”

La proclamació de les "SET MERAVELLES VALENCIANES" ha tingut lloc avui diumenge 5 d’octubre, a les 16.30 hores, a l’Ombracle del Jardí Botànic de València. El resultat final de les votacions a “MERAVELLA VALENCIANA” ha estat el següent:

Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial

La processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí

Amb el 33,38% dels vots

Parcs i paratges naturals

Parc Natural de l’Albufera, la Devesa del Saler i el Palmar

Amb el 36,42% dels vots

Conjunts historicoartístics

El castell i el conjunt monumental de Xàtiva

Amb el 32,82% dels vots.

Peces arqueològiques i obres d’art

Portada del Palau del Marqués de Dues Aigües de València

Amb el 31,79% dels vots

Monuments naturals

El Penyal d’Ifac

Amb el 34,52% dels vots

Monuments arquitectònics històrics

La Llotja de València

Amb el 44,93% dels vots

Monuments arquitectònics moderns segle XX i XXI

L’Estació del Nord de València

Amb el 33,81% dels vots



2s comentaris

Homenatge a Pep Gimeno “Botifarra”

Pel febrer del 2003, celebràrem la primera edició d’aquests premis. El primer guardó fou lliurat a Joan Albelda, rector de Montesa. Premiant-lo, premiàvem un grup de gent que havia treballat de valent per recuperar els elements més valuosos del llegat històric de la vila. Aquest grup havia impulsat la rehabilitació de l’església parroquial i la casa abadia, la restauració dels elements artístics de la parròquia (les taules, el transsagrari, l’orgue barroc..), la creació d’un museu local… A la següent edició, concedírem el Premi Amics de la Costera a l’Associació 9 d’Octubre del Genovés. Aquesta associació s’havia distingit per la seua defensa de l’antiga església del Genovés. Havia lluitat aferrissadament per evitar la seua desaparició. Els integrants de 9 d’Octubre també col·laboren, no ho hem d’oblidar, a la campanya "Salvem el Puig".

I, com que estem convençuts que el nostre guardó el prestigien les persones i entitats que el reben, enguany hem decidit de donar l’escultura de Manuel Boix a Pep Gimeno. Hem volgut premiar, en aquesta ocasió, el treball d’una persona que s’ha distingit en la recuperació i conservació d’un element cabdal del nostre patrimoni immaterial: els cants tradicionals. Pep no sols els ha recuperat, els ha donat vigència, quelcom que, fins fa poc, no podíem somniar ni els més optimistes. Veritablement corprèn el ressò que ha assolit el fenomen “Botifarra”: sorprèn el número d’exemplars venuts del seu primer CD, l’eco aixecat entre la gent jove, el número d’actuacions al País, a Catalunya, a França, a Itàlia. Se’ns empara l’admiració. Algú podia sospitar, fa uns anys, que un humil cantaor d’albaes esdevindria un fenomen de tanta magnitud?

Pep, nascut al barrí de l’antiga jueria de Xàtiva, ara fa 48 anys, al si de la família “Botifarra”, en fa trenta que es dedica a la cançó tradicional. Començà a cantar als catorze anys, en recuperar-se les albaes del carrer Puig, als primers anys de la Transició. A Pep ja li agradava cantar, però, des de molt abans. Com ell mateix ha dit, la seua àvia, Otília Borredà, la “Picaeta” de Benigànim, li havia ensenyat molts romanços i cantilenes. Més endavant, per suggeriment d’un amic, va entrar a formar part del grup Sarau, de la Llosa de Ranes, amb el qual enregistrà un disc excel·lent, Balls i cançons de la Costera, fruit d’un llarg treball de recerca per tota la comarca. La colla de gent que formava Sarau es dedicava a la investigació del folklore comarcal: fandangos, malaguenyes, jotes, granaïnes, cants de batre… Alguns d’aquests cants havien arribat a la Costera amb la gent d’Andalusia que, a principis del segle XX, hi transitava quan venia a València, a treballar al camp. Es van arreplegar cançons a Canals, a Rotglà, a Moixent, a Montesa, a Vallada, a la Font , a Barxeta, al Genovés, a la Llosa, a Xàtiva.

Altres dels cants que interpreta Pep vénen de temps molt antics. És el cas de la Dansa de vetlatori, cantada i ballada quan moria un albat. En finir un nen menor de quatre anys, era costum de fer una gran festa (amb menjar, beguda i ball en honor de l’angelet difunt); hom creia que així la seua ànima marxava al cel. Bé que la Inquisició les va prohibir al segle XIX (durant el regnat de Ferran VII), aquestes festes continuaren celebrant-se de forma clandestina. A la Costera, el darrer vetlatori es va celebrar l’any 1924, a la Llosa de Ranes. Hi va ballar la dansa el pare de la tia Pepica la “Soldaeta”, la qual li ho va contar a Pep. En aquell vetlatori, el ballador, de 14 anys, havia dansat en morir la seua germana Iluminada. A molts pobles, era costum de soterrar l’albat a l’interior de casa, darrere de la porta (llavors, les cases tenien pis terrer). En algunes poblacions (a l’Olleria, per exemple), el dia de les primeres comunions, les famílies benestants embolicaven l’albat amb un llençol per tal que els combregants el portaren, abillats amb unes cintes, al cementiri. Doncs bé, quan “Botifarra” interpreta una Dansa de vetlatori, la seua veu ens remet a tradicions molt antigues, presents a diferents llocs de la Mediterrània. Diverses excavacions arqueològiques efectuades, per exemple, a la Magna Grècia (al sud d’Itàlia), han mostrat com els infants que morien a les colònies gregues en una edat molt tendra eren soterrats al pati de casa, a fi que romangueren lligats a la família, sobretot a la mare.

El treball de recerca també ha permès a Pep de conèixer i de fer amistat amb els darrers cantadors i cantadores tradicionals, dels quals ha rebut un mestratge decisiu a l’hora de formar la seua personalitat com a intèrpret de repertoris de tradició oral. Molts d’aquells cantadors han mort ja, però Pep encara els recorda amb emoció: La tia Rosario de Canals (que encara tenia, als noranta-dos anys, gràcia per a tocar les postisses) li ensenyà el Dotze i u; la tia Blanca la “Resadora” li cantà jotes; la tia Milieta de Barxeta li cantà les jotes de quintos i la malaguenya; el tio Vicent el Moreno, de Torrella, li ensenyà el Romanç de Sant Vicent Ferrer; la tia Delfina del Genovés (la “Despullà” del Genovés) li va ensenyar La valencianeta… Pep ho gravava tot en una cinta i després s’ho aprenia.

Arribats ací, prendrem prestades unes paraules de Josep Vicent Frechina: "Quan Pep Gimeno es posa a cantar, una veu clara com l’alba s’aixeca amb unes notes infinites que ens tornen aqueix sentiment col·lectiu de pertinència i d’amor a la terra i a la cultura tradicional que ens identifica. La veu de Pep sona a horta i a secà, a sèquia i a bancal, a nit d’agost i a meló d’Alger. Quan canta Pep, callen les txitxarres, s’aturen els ventijols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga l’aspror de la terra i les basques de l’oratge. La veu de Pep ens somou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens en fa sentir profundament identificats".

L’èxit assolit per Botifarra no ha eliminat (només se l’ha de sentir parlar) la senzillesa d’aquell jove i humil cantaor d’albaes. Des de l’època de Sarau, Pep no ha deixat de col·laborar amb tota mena de grups de danses, amb una predisposició i generositat que palesen la seua bonhomia. A més de Sarau, ha col·laborat amb l’Escola de Danses de Xàtiva, amb el grup Canyamars de Canals, amb el Grup de Danses Sant Jordi d’Alcoi, amb gent de la Llosa de Ranes, de Ròtova, de Cocentaina, d’Alzira, de Carlet, d’Ontinyent, de l’Olleria… És cert, com ha dit algú, que les lletres tradicionals (de vegades delicades, de vegades grolleres, sovint eròtiques o còmiques, però sempre sublims en la seua senzillesa insuperable) interpretades per Pep, acompanyat per Lola Tortosa i la rondalla, són la crònica d’una societat que ja ha desaparegut. No és menys cert, però, que “Botifarra” ha sabut actualitzar el llenguatge del cant d’estil. Recordem, per exemple, la Jota de Xàtiva, amb lletra de Feliu Ventura:

Dos alcaldes es barallen / per un hortet que tinc jo / per a fer xalets de luxe / i plantar-me un camp de golf.

Voldríem, finalment, acabar aquestes paraules dient el següent: Pep, et volem, t’admirem i, com pots comprovar aquesta nit, ets profeta a la teua terra. 

(paraules pronunciades per Ximo Corts durant el llirament del Premi Amics de la Costera a Pep Gimeno, el 25/04/08)



Comentaris tancats a Homenatge a Pep Gimeno “Botifarra”

Anit, a Xàtiva, li van donar un premi a Pep Gimeno “Botifarra”

Vora les tres de la matinada eixírem dels Salons Reina. S’havia acabat l’acte del III Premi de l’Associació d’Amics de la Costera, que enguany se li ha atorgat a Pep Gimeno, Botifarra. Més de dues-cents persones omplien de gom a gom el saló, ben arrimats a les taules. Hi havia molts amics i coneguts, entre els quals molta gent del món polític xativí, amb les excepcions previsibles. Hi havia Paco Muñoz, que va pujar a l’escenari i ens va regalar un parell de cançons. El sopar vam devorar-lo rapidets. Passades les postres i el cafè, devia ser vora la una de la matinada, Clara Vercher va pujar a l’escenari pert conduir l’acte de lliurament. Em va donar pas tot seguit, i vaig llegir unes paraules:

…Dic que fa molts anys d’això, perquè en portes un costal a l’esquena, d’anar cantant, sobretot al ras, per places i carrers. Com ha dit Feliu Ventura, parlant de tu, “el cant popular ha sobreviscut de cacaus i tramussos molt de temps”. Sort tenim que no els has avorrit. Ets exemple de tenacitat, però sobretot de devoció per un país, per una gent, per una cultura popular que amb tu torna a demostrar-se que és art i s’escriu amb majúscules. Més i tot: la teua veu és l’expressió ancestral d’un poble que es resisteix a ser exterminat, a ser oblidat en els pous negres de la renúncia i la desmemòria. Quan tu cantes, Pep, ens recordes qui som, d’on venim, quines són les nostres paraules, en quins màrgens hem espentolat els pantalons, en quins carrers hem jugat a capitulet, en quines eretes hem regolat la mona… Quan tu cantes ens ajudes a traure pit i a alçar el cap, a ressorgir d’entre les cendres, i socarrats i tot –o sobretot per ser socarrats–, negres com un tió de tanta flama –tres-cents anys de flames–, ens fas reviscolar i seguir avant.


Sé que parle en nom de molta gent, de molts que aquesta nit estan ací, i de molts altres que haurien volgut estar, i en nom de tots ells t’he de donar les gràcies, Pep. Tu diràs que no, que no calen, que ho fas i ho has fet sempre pel gust de cantar, i també –perquè ho has dit– amb l’esperança que de la mateixa manera que tu has après de tanta gent, tot això que tu has salvat no s’acabe amb tu i que les cançons tornen a anar de gola en gola, com ha de ser, i que no s’apaguen mai. Gràcies a tu, tenim un grapat d’himnes per cantar en companyia. Amb la teua veu, Pep, ens ha donat una mica més d’esperança en el futur. Per tot això, que no és poca cosa, gràcies.

Tot seguit, Ximo Corts, President de l’Associació Amics de la Costera, va enumerar un llarg llistat de mèrits que feien de Pep mereixedor del premi que li havien concedit, i sobretot de l’admiració i l’estima de la gent d’Aixàtiva i de tota la redor, que és molta redor. Li lliuraren el premi, una escultura de Manuel Boix, i Pep ens va adreçar unes paraules. Com que no és home de discursos, prompte va pujar la seua rondalla (Emili, et trobàrem a faltar) i la seua inseparable Lola, la de la Torre, trenta anys acompanyant-lo. Un moment emotiu: quan la filla de Pep va pujar a l’escenari i li va dedicar una cançó. A la tercera o quarta interpretació, una breu interrupció per llegir el post que li ha dedicat Feliu Ventura al seu blog: Enhorabona "Boti". Més tard va ser quan va pujar Paco Muñoz a l’escenari. I així, de cançó en cançó, totes ben conegudes, i per això corejades, i també ballades, que sempre hi ha mitja dotzena de balladors i balladores que necessiten l’aire per posar-se en rogle… I això: vora un quart per a les tres començàvem a passar mentre Toni Marzal rematava la sèrie fotogràfica. Eixíem contents com uns gínjols, pagats i satisfets d’haver tornat a escoltar, una vegada més, la veu immensa de Pep Botifarra.

(de Toni Cucarella en roba de batalla)



1 comentari

III Edició del Premi Amics de la Costera

Comentaris tancats a III Edició del Premi Amics de la Costera

Premis Amics de la Costera

Distingits amics i amigues:

El proper divendres 25 d’abril, se celebrarà el sopar de lliurament del premi bianual Amics de la Costera que atorga la nostra Associació a aquella persona o entitat que s’haja destacat en defensa del patrimoni de la comarca. Enguany el guardonat ha estat Josep Gimeno “Botifarra” per la ingent tasca que ha portat a cap durant els darrers anys en la recuperació i difusió del patrimoni musical tradicional de la Costera i del País Valencià. El sopar tindrà lloc als Salones Reina de Xàtiva a les 21,30 hores. El tiquet, el preu del qual és de 30 euros, es podrà adquirir a les llibreries La Costera i El Vaixell de Xàtiva fins al dia 21 d’abril. El menú és el següent:

Flocs de pernil “Bodega Teruel” – Terrina de salmó a l’all suau – Petites mandonguilles caseres de pebrassos

Llom de lluç amb salsa verda

Centre de “solomillo” ibèric a la graella amb la seua guarnició

Arnadí i monxàvena amb gelat

Cafè i infusions

Celler:

Vi blanc DO València – Vi negre DO València

Cervesa, aigua mineral i refrescs

Cava Jaume Serra

Com que es tracta d’un esdeveniment força rellevant i, a més,  d’una bona oportunitat per a compartir una vetllada amb els companys i companyes de l’Associació, cridem a la participació de tots i totes.

D’altra banda, us informem que el proper 27 d’abril hi haurà una marxa a peu (de dificultat mitjana i d’unes quatre hores de durada) pel terme de Barxeta. L’eixida serà a les 8,30 hores, des del jardí de l’ambulatori del municipi.

__________________________________________________________________________________________

La Junta Directiva

Comentaris tancats a Premis Amics de la Costera

Comunicat de les associacions convocants de la 13ª romeria al Puig

El mes de març de 1996 començà una campanya de sensibilització de l’opinió pública envers la salvació d’un monument d’alt valor sentimental, històric, artístic i fins i tot simbòlic: l’ermita de santa Maria del Puig.

Entre les nombroses activitats que portàrem endavant ha perdurat la romeria a aquest paratge que any rere any ha reunit molta gent provenint de La Torre, de Lloc Nou, del Genovés, de Xàtiva… Gent que participa d’un mateix sentiment de respecte i veneració pel patrimoni cultural comú. Gent que s’estima els pobles i la ciutat on viu i que sent quelcom de màgia en ascendir al cim d’aquesta muntanya, que beu els vents de la història o albira allà lluny el blau de la Mediterrània, que vibra amb l’art i llegendes que el paratge que trepitgem convoquen. Però que igualment lamenta i clama per la pèrdua constatable un any i un altre també del monument gòtic encimbellat al caramull d’aquestes ermes penyes.

Val a dir que muntanya i ermita són un tot indestriable i que la primera perdria part de la seua identitat sense les claus de volta que encara tanquen els arcs de l’església, senyal i bandera de la ciutat que l’elevà al cel.

D’entre les iniciatives que manpreguerem convé recordar els encontres de pintors i fotògrafs, els aplecs de parapentistes, l’edició del llibre de la història de l’ermita, de cartells i enganxines, de presència als mitjans de comunicació…

Fins i tot, el Puig, la seua llegenda, les seues pedres han sigut el motiu generador d’una novel·la de recent publicació.

Les entitats que aqueix any unírem els nostres esforços per clamar contra la desídia no hem defallit al llarg de tots aquests anys i mal que bé no ens hem estat de braços plegats veient la condemna d’aquests murs malgrat les falsedats intencionades, les acusacions infundades o les maledicències dels primers moments i les més actuals encara.

Potser l’ermita o el que quede d’ella encara aguante perquè sent les nostres queixes o perquè a les nostres reivindicacions s’han unit les del doctor Onofre Pelegero, les de don Carlos Sarthou o de Gonzalo Vinyes o del botànic Cavanilles per no dir la veu de tantes personalitats de l’antiga Saetabis que invocàrem en el primer manifest.

I ja resulta miraculós que no s’haja ensorrat definitivament.

Però a nosaltres ens toca ser realistes i hem de proclamar, proclamar amb veu alta i clara, que no hi ha miracle que no vinga de la voluntat dels nostres governants, de la seua conscienciació, del seu grau de negociació, del seu ordre de prioritats, de la seua creença en els valors patrimonials, culturals i històrics d’una ciutat que com la nostra estimada Xàtiva no pot permetre’s el pecat de deixar caure un monument com aquest. La darrerament acabada exposició de les imatges va projectar la seua llum sobre l’ermita que ara contemplem i ens va indicar a tots els presents que estem en el bon camí perquè enmig del conformisme més pregon i l’anestèsia que produeix el consum fàcil som una part d’eixe teixit cívic que li cal a una societat responsable, democràtica i conscient dels seus valors que no es resigna a ser més que un vot en mans dels polítics.

El passat 23 d’octubre de 2007 els mitjans de comunicació ens informaven de les declaracions de l’alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfons Rus, de l’encàrrec del pressupost de restauració de l’ermita finançat per la corporació provincial així com del seu desig que l’esmentada rehabilitació es porte a terme durant l’actual legislatura municipal. Doncs bé, en quin punt es troba eixe encàrrec? S’ha acabat ja l’actualització del pressupost de rehabilitació redactat el 1994 al·ludit en eixes informacions?

L’ermita no pot esperar més. El nostre patrimoni, la nostra història tampoc. Per això, perquè no volem consentir una pèrdua així venim cada any al cim d’aquesta muntanya des de la qual fem una crida a tots aquells que porten endins la llavor de l’art i les pedres, la literatura, la llegenda i la història, el paisatge i la natura el blau del cel i l’ocre ardent de la terra a no defallir en l’exigència de la restauració de l’ermita del Puig. Sí!; la volem restaurada ja, com a testimoni per a les generacions futures del que fórem, del que som i del que volem ser: poble!

Si fou possible la restauració de santa Anna, aquesta també!Som gent de la Torre d’En Lloris, de l’associació cultural “la Sénia” de Lloc Nou d’En Fenollet, de l’associació cultural “9 d’octubre” del Genovés, de la plataforma “Xàtiva digna” de l’associació d’Amics de la Costera” de Xàtiva, gent del Centre Excursionista de Xàtiva, i d’altres pobles que no citem per no deixar-nos-en cap.Gràcies per la vostra assistència i fins l’any que ve! 

Ermita del Puig, tercer diumenge de Pasqüa, 6 d’abril de 2008

Comentaris tancats a Comunicat de les associacions convocants de la 13ª romeria al Puig

LA CREMA DE XÀTIVA

[@more@]

Comentaris tancats a LA CREMA DE XÀTIVA

Torna Nadal

[@more@]

Comentaris tancats a Torna Nadal

MERAVELLES VALENCIANES

L’Associació d’Amics de la Costera, entitat col·laboradora del projecte Meravelles Valencianes, proposà set candidatures, amb elements de la ciutat i de la comarca, dels quals només van ser acceptades dues a la votació celebrada el 20 d’octubre a la seu de la Biblioteca Valenciana: el conjunt històric de Xàtiva i el Guerrer de Moixent.

El conjunt històric de Xàtiva

És, sens dubte, un dels millors del País, per la qualitat i quantitat d’elements que el componen. Hi destaquen el castell i les restes de muralles (de les quals es conserven diversos llenços i torrasses), la trama urbana (amb carrers i places ben emblemàtiques), l’arquitectura de l’aigua (amb fonts públiques de diferents èpoques), el conjunt de palaus senyorívols i cases pairals, el conjunt d’esglésies, ermites i monestirs, i algunes peces aïllades del màxim interès: el Palau de l’Ardiaca, la Col·legiata de Santa Maria, les esglésies de Sant Feliu, Sant Pere, Sant Domènec i Sant Francesc (que, en alguns casos, conserven peces arqueològiques o artístiques magnífiques), l’antic Hospital Major de Pobres (amb una meravellosa façana tardogòtica i renaixentista), l’Almodí (esdevingut pinacoteca i museu arqueològic) i la casa nadiua del papa Alexandre VI.

La Cova Negra i l’Estret de les Aigües

La Cova Negra conserva les petjades del Paleolític Mitjà a terres de Xàtiva. En un mateix indret, l'Estret de les Aigües, s'han localitzat quatre estacions prehistòriques: Cova Negra, Cova de la Petxina, Coveta de Samit i Cova del Túnel. Cal destacar, pel seu valor, la Cova Negra. Es tracta d'un jaciment emblemàtic i punt de referència obligada per al coneixement del Paleolític Mitjà peninsular i europeu. A hores d'ara, l'Estret de les Aigües, pel qual discorre el riu Albaida, segueix comptant amb elements d'un enorme valor paisatgístic i ambiental.

El Guerrer de Moixent

destaca entre les peces arqueològiques d’època ibèrica. Fou trobat a la Bastida de les Alcusses (terme de Moixent), un indret privilegiat per a estudiar les cultures preromanes valencianes (per la presència d’altres jaciments pròxims). El Guerrer, que es conserva al Museu de Prehistòria (instal·lat al Centre Cultural de la Beneficència), ha esdevingut l’element més emblemàtic de la vila de Moixent i, per extensió, de la comarca de la Costera i del País.

[@more@]

La Foguera de Canals

Les expressions festives que tenen com a protagonista el foc coincideixen amb remotes commemoracions del calendari agrícola. Són focs de solstici, purificadors i màgics, procedents d’atàviques veneracions solars. El foc de Sant Antoni està estès per tot el País, des dels Ports de Morella fins a contrades més Meridionals. El més emblemàtic de tots ells és, però, la Foguera de Canals, amb tot el seu ritual: la Primera Soca, la Plantà, les Vespres, la Cremà, els Parells…

Font gòtica de la Plaça de la Trinitat de Xàtiva

Al bell mig de la plaça de la Trinitat de Xàtiva, s’alça una de les poques fonts públiques d’estil gòtic que es conserven al País, l’antiga Font Reial de Santa Llúcia. A la copa octogonal, s’alternaven els escuts policromats de la ciutat i del regne. Fou construïda al segon terç del segle XV i s’ha fet servir sempre per a funcions utilitàries (subministrament públic, avui en desús, i ornamentació) i simbòliques. L’espai triangular on s’alça, un extrem del carrer Montcada, compta amb un conjunt d’edificis magnífics: el palau d’Alarcó i els convents de Santa Clara i de la Trinitat.

La Lloca de Canals

És un arbre, més concretament un plàtan, centenari. El Poeta Estellés se’n feia ressò, en un poema del llibre Canals, dient: “Molta és l’anomenada de la Lloca”. Es troba a la plaça del Pont del Riu.

La Pica Islàmica de l’Almodí de Xàtiva

És l’element més valuós del Museu Municipal de Xàtiva. És una peça única al món. La pedra és de marbre de Buixcarró. La seua datació oscil·la entre els segles X i XI. Els relleus que la conformen representen escenes distintes: danses guerreres, una processó oferent, músics, escenes de lluita d’animals, una dona alletant… L’interès excepcional de la peça es deu a la prohibició de l’Alcorà quant a la representació de figures humanes. La Pica Islàmica ha viatjat a diferents exposicions, com ara la celebrada a l’Alhambra, fa uns anys, amb el títol d’Al-Àndalus.

Comentaris tancats a MERAVELLES VALENCIANES

PROJECTE MERAVELLES VALENCIANES

Fil-per-randa, entitat promotora

Fil-per-randa va nàixer a la tardor del 1993 amb dos objectius fonamentals: promoure i difondre el coneixement del patrimoni cultural i ambiental valencià, i fomentar el reconeixement i el respecte cap a totes les cultures del món i cap a totes les seues expressions (com a parts integrants del patrimoni de la humanitat). Així doncs, conèixer, reconèixer, respectar i difondre el patrimoni són els motius que animen l’acció de l’entitat. Per tal d’acomplir aquests objectius, s’organitzen al llarg de tot l’any diverses activitats: viatges i excursions, visites i passejades… Un nombrós grup de col·laboradors (historiadors, arquitectes, biòlegs, lingüistes) ha permès de convertir aquest projecte, dins la societat valenciana, en un referent cívic pel que fa a la defensa i a la promoció del nostre patrimoni. Fil-per-randa ha comptat, durant l’any 2006, amb la participació de vora deu mil valencians i valencianes que han participat a les seues activitats (visites culturals, excursions pels espais naturals i viatges patrimonials al llarg de la nostra geografia) i han recolzat decididament el seus objectius.

[@more@]

Meravelles Valencianes

Vista la gran repercussió cultural, comercial i turística que tingué el concurs internacional en què s’elegiren les set meravelles del món i la gran difusió que en van donar els mitjans de comunicació de tot el món, Fil-per-randa, fidel als seus postulats, volgué participar activament en la creació d’un programa semblant, referent al patrimoni cultural i ambiental valencià, un nou motor per a la promoció del patrimoni cultural i natural valencià (un programa recolzat en continguts rigorosos, redactat per professionals de prestigi i enllestit amb la participació d’entitats públiques i privades valencianes). A tal fi, es va crear una web participativa en què, d’una forma lúdica, popular i, alhora, rigorosa, es puguen proclamar a l’octubre del 2008 (data del quinzé aniversari de l’entitat promotora) les set Meravelles Valencianes. Amb el concurs d’historiadors, biòlegs, arquitectes, directors de museus i gerents turístics, es van formar unes comissions encarregades d’establir les diferents seccions on s’havien emplaçar les peces candidates a Meravelles Valencianes. Les set seccions proposades foren les següents: esdeveniments culturals i patrimoni immaterial; parcs i paratges naturals; conjunts històrics i artístics; peces arqueològiques i obres d’art; monuments naturals; monuments arquitectònics històrics; monuments arquitectònics moderns.

Proposta de l’Associació d’Amics de la Costera

Durant la fase prèvia, les entitats col·laboradores proposaren, fins a les 24 h del dia 17 d’octubre del 2007, cent cinquanta-tres candidates. Només podien participar al projecte, com a entitats col·laboradores, associacions, agrupacions o federacions culturals o esportives. Calia omplir la fitxa de participació que apareixia a la web i enviar-la amb el logotip de l’entitat, el nom i l’adreça electrònica de la persona de contacte a info@meravellesvalencianes.org. L’Associació d’Amics de la Costera, col·laboradora des del primer moment al projecte, proposà un seguit d’elements de la ciutat i de la comarca que podien ser mereixedors del qualificatiu “Meravella Valenciana”.

Selecció de candidates a la Biblioteca Valenciana

Les candidatures foren seleccionades el dia 20 d’octubre del 2007, a les 12 del matí, al Monestir de Sant Miquel i els Sants Reis, seu de la Biblioteca Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Professionals de prestigi vinguts de quasi totes les comarques valencianes i representant quaranta entitats diferents van enllestir la llista definitiva de candidates a ser elegides Meravella Valenciana. En comptes de set, com s’havia anunciat, els presents decidiren proposar vuit candidates per cada secció, en resultar un empat en algunes de les votacions. La participació a l’acte fou oberta, però només tenia dret a veu i vot una persona per associació.

La sessió fou presidida per les següents personalitats: Pere Mª Orts i Bosch (membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Carmen Morenilla Talens (membre del Consell Valencià de Cultura), Josep Mª Soriano (director de la Caixa Popular), Rafael Gil Salinas (vicerector de Cultura de la Universitat de València) i Alfons Llorenç (coordinador de l’acte, representant de Fil-per-randa i portaveu del Projecte Meravelles Valencianes). Només participaren a la votació els representants de les entitats i associacions col·laboradores del projecte que havien confirmat la seua assistència amb antelació.

A les 13,30 h, s’obriren les portes i es féu la presentació pública del projecte i la nominació pública de les candidates a Meravelles Valencianes. De les set candidates proposades per l’Associació d’Amics de la Costera, foren seleccionades només dues: el conjunt monumental de la ciutat de Xàtiva (a l’apartat de conjunts històrics i artístics) i el Guerrer de Moixent (a l’apartat de peces arqueològiques i obres d’art). És evident que el conjunt històric artístic de Xàtiva mereixia figurar per dret propi. Però altra candidatura seleccionada, el conjunt d’esglésies i ermites gòtiques primitives, dites de “Conquesta” (la Sang de Llíria; Sant Roc de Ternils de Carcaixent, Sant Feliu i Sant Pere de Xàtiva, la Sang d’Onda, Sant Pere de Castellfort…), també reflexa la realitat del nostre patrimoni comarcal. Ara, s’haurà de visitar la web Meravelles Valencianes.

Sistema de votació

La votació és lliure i secreta. Des de l’1 de novembre, pot votar qualsevol persona que dispose d’una adreça de correu electrònic.. Les votacions són totalment gratuïtes. Per a respectar el dret d’igualtat d’oportunitats, només es pot votar una vegada cada mes des d’una mateixa adreça de correu electrònica. Per tant, el remitent serà l’adreça de correu electrònic des de la qual s’ha efectuat la votació. Per a validar el vot, cal marcar una candidata de totes i cadascuna de les seccions (total set) i deixar l’adreça electrònica des de la qual es vota. Els votants que cumplisquen els requisits esmentats participaran al sorteig de les excursions i visites a les peces proclamades “Meravella Valenciana” que es farà en finalitzar les votacions.

El 25 d’abril del 2008, es faran públiques les candidates més votades, que conformaran el grup de les 21 finalistes (3 per secció, per a garantir que entre les finalistes hi haja representació de tots i cadascun dels diferents àmbits). Vint-i-un professionals de prestigi defensaran, mitjançant un article il·lustrat amb fotografies, cadascun dels monuments, parcs naturals o obres d’art proposades pels votants. Aquests vint-i-un articles seran la base d’una futura publicació. Es tancarà el programa amb l’elecció (entre les vint-i-una proposades) de les Set Meravelles Valencianes.

Posteriorment, es visitarà cadascuna de les peces que hagen estat elegides, per tal de col·locar-hi una placa amb els logotips de les entitats participants i patrocinadores mitjançant la qual es farà constar la condició de Meravella Valenciana. Un cop finalitzat el procés, s’editarà la publicació abans esmentada amb les vint-i-una peces declarades finalistes. Es promourà la realització d’un concurs televisiu (amb participació de públic en plató i fent servir altres mitjans de comunicació interactius) per a la difusió i la promoció del patrimoni cultural valencià. També es proposa la realització de diversos audiovisuals per a la seua exhibició televisiva, emissió radiofònica i difusió escolar.

Contacte

Es pot establir contacte amb el projecte Meravelles Valencianes a través de l’adreça electrònica info@meravellesvalencianes.org o del telèfon 96 271 70 80.

Algunes de les entitats col·laboradores

Entre les entitats patrocinadores o col·laboradores del projecte cal destacar la Caixa Popular, la Universitat de València (a través del Vicerectorat de Cultura, de la Facultat d’Economia i Turisme, i del Jardí Botànic de la Universitat de València), el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Associació d’Amics de la Costera, l’Agrupació Borrianenca de Cultura, la Societat Coral “El Micalet”, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana. Federació d’Associacions  per la Llengua, la Fundació Jaume II el Just, Campaners de la Catedral de València, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, la Federació de Pilota Valenciana, Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, Fil-per-randa Club de Viatges, Editorial Denes…

Comentaris tancats a PROJECTE MERAVELLES VALENCIANES
css.php