COMUNICAT DE LA COORDINADORA «SALVEM EL PUIG!»
Un any més (i ja són dotze) ens retrobem ací per a reivindicar la rehabilitació de l’ermita del Puig i un any més comprovem que les coses van de mal en pitjor. La relació de despropòsits és de sobra coneguda. En 1995, l’Ajuntament de Xàtiva i l’Església acordaven d’establir un conveni segons el qual la titularitat de l’ermita del Puig passava a mans municipals i, a canvi, les autoritats locals es comprometien a la restauració de l’edifici i a garantir-ne l’ús religiós en determinades circumstàncies. Però el nou govern sorgit de les eleccions locals se’n desentengué, interrompí les negociacions amb l'Arquebisbat i aquell conveni mai no s’arribà a firmar. Per bé que, dos anys després, l'alcalde rectificà la posició inicial i advocà per salvar l'ermita, mai no ha consignat la dotació pressupostària adient i suficient. El primer edil ha afirmat sovint que, mentre l’edifici no passe a titularitat municipal, no hi hauria aportacions públiques.
[@more@]
Més endavant, en vespres electorals, la Diputació Provincial dotà unes quantitats per a la rehabilitació de l'ermita, obligant l'Ajuntament de Xàtiva a comprometre una petita assignació (quatre milions de les antigues pessetes) per a idèntica finalitat (fins i tot se'ns anuncià la col·laboració de l'exèrcit al trasllat d'eines i materials de construcció). En què s'han invertit aquells diners? En garbellar aigua! Cada any, en acostar-se la primavera, els edils ens han preparat alguna sorpresa: desfer l'antiga calçada, instal·lar un bastiment a l’edifici en comptes de posar-hi un cèrcol i subjectar-lo corn cal, tancar el recinte (per tal d’evitar accidents, diuen ells; perquè no veiem que no s’ha fet res, afirmem nosaltres), destruir la senda de pujada a l'ermita per a obrir un nou camí, paralitzat gràcies a la protesta ciutadana (per bé que ningú no ha assolit fins ara la responsabilitat política d’aquest greu atemptat ecològic que ha provocat un enorme desastre ambiental a la serra del Puig).
Han passat, doncs, dotze anys d’excuses, de malbaratament dels diners públics i d’incompliment de les lleis, i les obres de consolidació de l'ermita del Puig encara no han començat. Això sí, el govern municipal no s’ha estalviat, en aquest temps, ni de menysprear els participants a les romeries ni de dedicar-nos paraules ofensives, oblidant que les persones que ocupen càrrecs públics han d’acceptar les crítiques (sobretot quan qüestionen la política de protecció dels bens culturals) i donar exemple de comportament democràtic. Els gestors públics, ho hem dit en altres ocasions, han de ser temperats en les seues declaracions: donar llum, en comptes de fum.
Durant aquests anys, la Coordinadora s’ha brindat vàries vegades a col·laborar en la reconstrucció del Puig. Fins i tot ha demanat audiència a l’alcalde per a parlar-ne (es pot consultar al registre d’entrada de les oficines municipals). Com que els diners de les Administracions Públiques no són propietat d'una persona o d'un grup polític (són de tots), els ciutadans estan legitimats per a exigir que una part d'aquests diners s'invertisca en la salvaguarda del patrimoni artístic —establint els convenis que calga en casos de propietat privada—. En definitiva, s’hauria de prestar atenció urgent a una joia arquitectònica del segle XIV en perill de desaparició imminent. L’ermita del Puig hauria de gaudir de la màxima protecció, amb independència de qui siga el seu propietari (al cap i a la fi, l’ermita no és un edifici municipal, perquè l’actual govern municipal no ha volgut).
L’autoritat municipal hauria d’aplicar allò que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. ¿Obliden els nostres edils que, d'acord amb la normativa, quan un edifici amenaça ruïna, l'Administració Pública pot, després de requerir els interessats, actuar subsidiàriament, sent el cost íntegre de l'actuació a càrrec de l'obligat? Clar que una mesura com aquesta exigeix que les autoritats respecten les lleis en llurs actuacions, que prediquen amb l’exemple abans d’obligar els particulars. En consumar un presumpte delicte ecològic, els nostres regidors van perdre legitimitat. Ara mateix, llur actuació en casos semblants (la senda de les Muralles de lLevant, el monestir de Santa Clara o l’antiga Papelera de San Jorge) posen de manifest la nul·la consideració que el patrimoni cultural dels valencians mereix al partit que governa la ciutat.
Els gestors municipals, que han contret una responsabilitat evident en la paralització del procés de restauració de l’ermita i en la pèrdua de subvencions institucionals, haurien de vigilar millor el destí dels diners públics (se n’han balafiat molts al camí de l’ermita, per l’absoluta falta de criteri de l’equip de govern); haurien de salvar de la ruïna, d’una vegada per totes, un edifici ben valuós. ¿O s’estimen més que, en el futur, puga dir-se que l’ermita va desaparèixer sent alcalde el senyor Alfonso Rus? La Coordinadora continuarà exigint-los que es complisca la llei. Precisament, aquesta exigència ens congrega ací, un any més. Volem recuperar l'ermita del Puig. Les lleis, no ens cansarem de repetir-ho, es promulguen perquè siguen acatades per tothom, particulars i, principalment, administracions públiques.
Durant aquests dotze anys, hem llegit i hem escoltat tota mena de declaracions públiques (sobretot durant les campanyes electorals), sense que cap d'elles s’haja traduït en actuacions responsables. El nostre desencís i la nostra alarma tenen, a hores d'ara, unes dimensions incommensurables. Veritablement, és un miracle que una part de l'ermita es mantinga dempeus! Entre les entitats que formen la plataforma “Salvem el Puig”, s'estén la sensació d'impotència i la desesperança. Portem ja un munt d'anys exigint una actuació ràpida, sense veure resultats positius. Els desigs i les bones paraules han esdevingut ja, per desgràcia, meres fórmules rituals. Aquest desànim coincideix amb el record d’altra destrossa, l’esdevinguda ara fa tres-cents anys. A molts ciutadans i ciutadanes ens assalta el temor que puguen governar les nostres viles i ciutats els descendents d’aquells botiflers que provocaren l’incendi de Xàtiva, la desfeta del País i la pèrdua de la nostra identitat. Les sospites es veuen confirmades quan veiem que les agressions al patrimoni, la destrucció del paisatge per les noves hordes dels interessos especulatius i la descurança en que romanen peces ben valuoses del nostre llegat històric envaeixen les nostres contrades. La presència, però, de totes i de tots vosaltres ens dóna forces per a seguir lluitant. Haurem de continuar a la brega i exigir, per enèsima vegada, que el proper any, en tornar a reunir-nos, les coses hagen canviat.
Xàtiva, abril del 2007
Associació d'Amics de la Costera
Associació Cultural “9 d'Octubre”, del Genovés
Associació Cultural de Lloc Nou d’En Fenollet
Centre Excursionista de Xàtiva
Veïns de la Torre d’En Lloris
