Divendres passat, després d’una roda de premsa dedicada gairebé en exclusiva a la possible restauració de l’Ermita del Puig, l’alcalde de Xàtiva amollà unes declaracions insultants dirigides, entre altres, als membres de la Coordinadora “Salvem el Puig!”. Les paraules de d’edil semblen un calc de les pronunciades, de forma cíclica, en nombroses ocasions anteriors. Per a comprovar-ho, sols s’ha de consultar l’hemeroteca i fer una mica d’història.
Els orígens de la campanya
En 1995, l’Ajuntament de Xàtiva (governat encara pels socialistes) i la parròquia de Sant Pere acordaven d’establir un conveni segons el qual la titularitat de l’ermita del Puig passava a mans municipals. A canvi, les autoritats locals es comprometien a la restauració de l’edifici i a garantir-ne l’ús religiós en determinades circumstàncies. La nova corporació sorgida de les eleccions (guanyades pels populars) es desentengué, però, de l'assumpte i interrompí les negociacions amb l’Església. El conveni, per tant, mai no arribà a firmar-se.
Quan el primer període municipal dels populars travessava l'equador, l’alcalde rectificà la seua posició inicial i advocà per salvar l'ermita. Tanmateix, no va voler consignar les dotacions pressupostàries adients. Argumentà que, mentre l'ermita no passés a titularitat municipal, no hi hauria aportacions públiques. La Coordinadora, però, continuà la seua campanya de conscienciació, exigint que es complís la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. Finalment, en vespres electorals, la Diputació Provincial dotà unes quantitats per a la rehabilitació de l'ermita, obligant l'Ajuntament de Xàtiva a comprometre una petita assignació (24.000 euros) per a la mateixa finalitat (fins i tot s’anuncià la col·laboració de l'exèrcit al trasllat d'eines i materials de construcció).
[@more@]
Declaracions ofensives de l’alcalde
L’any 2000, la Coordinadora es felicitava per l'acord del plenari, recolzat pels grups polítics amb presència municipal, demanant a la Diputació Provincial de València que inclogués les obres de consolidació de l'Ermita del Puig a la partida 622.01, destinada a «Restauració i Recuperació del Patrimoni Artístic». La Coordinadora afirmava que l’ acord podia donar un nou impuls a les aspiracions de salvar l'edifici. De forma incomprensible, però, l’alcalde féu unes manifestacions ofensives envers els participants a la campanya “Salvem el Puig!”. Els acusava, entre altres coses, de ser corretja de transmissió dels partits de l’oposició.
Les organitzacions que en formaven part van contestar que ja havia passat el temps de les paraules altisonants i injurioses, perquè es veien desmentides pels fets: les obres de consolidació de l'Ermita del Puig encara no s'havien iniciat i continuava esgrimint-se com a excusa el tema de la titularitat. La Coordinadora recriminava a l’Ajuntament que ningú no expliqués si s'havien reprès els contactes amb l'Arquebisbat per tal de solucionar la qüestió de la propietat. Finalment, la Coordinadora feia públic un comunicat amb diversos punts:
-
Els deu milions consignats per Diputació no es farien efectius fins al 2001. Per tant, l'estat de ruïna de l'edifici podia allargar-se un any més.
-
Aquesta circumstància, i no la proximitat de la campanya electoral, n'era la causa tant del comunicat com d'unes declaracions anteriors efectuades a Ràdio Xàtiva per un dels membres de la Coordinadora.
-
La Coordinadora i les entitats que la formen volien restar al marge de les rivalitats partidistes i no intervenien al debat polític o electoral.
-
Els diners de l'Administració són de tots i no propietat d'una persona o d'un grup polític. Els ciutadans estan legitimats per a exigir que part d'aquests diners s'invertisquen en la salvaguarda del patrimoni artístic —establint els convenis que calga en casos de titularitat privada—.
-
La Coordinadora «Salvem el Puig» és titular d’un compte a la Caixa d'Ontinyent. Les quantitats allí dipositades es destinarien a les obres de consolidació de l'ermita, un cop iniciades aquestes.
-
S'havien de rebutjar totalment les paraules, ofensives per a les persones i entitats que recolzen la Coordinadora, que l'alcalde havia pronunciat al ple municipal i en unes declaracions a la Cadena SER.
Desastre ecològic
En anys successius, l’Ajuntament invertí part dels diners consignats en instal·lar un bastiment a l’ermita, construir una tanca i modificar el traçat de la senda del Puig. Es produí una veritable agressió a l’entorn, paralitzada per les protestes de la ciutadania i pel presumpte delicte ecològic denunciat davant la fiscalia pel grup socialista de l’Ajuntament. Els treballs a la senda suposaren efectivament un enorme desastre per a la serra del Puig.
A través del seu comunicat anual, els participants a la romeria se’n lamentaven en aquests termes: “Així doncs, continuem com estàvem. El temps passa sense que els responsables de l’Administració, local o autonòmica, hagen fet res: no s’ha posat ni una pedra a l’ermita, no se sap on van a parar els diners, s’ha destrossat una part de la serra amb la construcció del camí i seguim sense rebre cap resposta efectiva de les autoritats”.
L’any 2005, les organitzacions de la Coordinadora tornaven a lamentar-se: “Tots els anys quan s'acosten les dates de la romeria, les autoritats ens preparen ritualment una sorpresa: desfan l'antiga calçada, instal·len un bastiment a l’ermita (en comptes de posar-hi un cèrcol per a subjectar l'edifici corn cal) i, amb l’excusa d’evitar accidents, tanquen el recinte per a amagar que no s'ha fet res. Enguany han assolat la senda de l'ermita i han comès un greu atemptat ecològic sense que, a hores d'ara, ningú no haja assolit la responsabilitat política”.
Comunicat de l’Associació d’Amics de la Costera
En 2006, L’alcalde de Xàtiva afirmà de nou, al ple de l’Ajuntament, que “la Ermita del Puig de Xàtiva sólo se rehabilitará con dinero de Diputación, porque no pienso invertir un sólo euro de las arcas municipales de Xàtiva en un inmueble que es de titularidad privada; mañana podrían venir los evangelistas a pedirme que les rehabilitara un edificio y el dinero del Ayuntamiento de Xàtiva es para Xàtiva”. Posteriorment, féu unes declaracions als mitjans de comunicació, plenes d’expressions barroeres i ofensives dirigides als membres que composen la Coordinadora “Salvem el Puig!”. Llavors, l’Associació d’Amics de la Costera publicà el següent comunicat:
Les persones que ocupen càrrecs públics han de ser tolerants amb les crítiques i donar exemple de comportament democràtic. L’alcalde, ho hem dit en altres ocasions, hauria de ser més temperat en les seues declaracions: donar llum, en comptes de fum. Des de l’Associació d’Amics de la Costera, volem recordar que l’ermita del Puig no és un edifici municipal, perquè l’alcalde no ha volgut. ¿Per què no ha reprès els contactes amb l'Arquebisbat per tal de solucionar la qüestió de la propietat?
La primera autoritat municipal hauria d’estalviar-se les mostres de menyspreu envers els participants a les romeries del Puig. Mai no s’han negat a col·laborar en la reconstrucció de l’edifici. Fins i tot han demanat audiència a l’alcalde per a parlar-ne (pot consultar-ho al registre d’entrada de les oficines municipals). No seria mala idea, en vistes de la tossuderia municipal, d’encetar una nova “campanya del rajol”, com aquelles que es duien a terme durant els anys seixanta. Però clar, ja no som als anys seixanta; ara som a l’any 2006. Ja no som acòlits ni súbdits; ara som ciutadans. Els diners de les Administracions Públiques no són propietat d'una persona o d'un grup polític; són diners de tots.
Els ciutadans estan legitimats per a exigir que una part d'aquests diners s'invertisca en la salvaguarda del patrimoni artístic —establint els convenis que calga en casos de propietat privada—. En definitiva, s’hauria de prestar més atenció al fons de l’assumpte, el perill de desaparició d’una joia arquitectònica del segle XIV. L’ermita del Puig hauria de gaudir de la màxima protecció, independentment de qui siga el seu propietari. S’hauria d’aplicar allò que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. ¿Oblida el senyor alcalde que, d'acord amb la normativa, quan un edifici amenaça ruïna, l'Administració Pública pot actuar subsidiàriament després dels preceptius requeriments als interessats, sent el cost íntegre de l'actuació a càrrec de l'obligat?
Una mesura com aquesta exigeix, però, que les autoritats respecten les lleis en llurs actuacions, que prediquen amb l’exemple abans d’obligar els particulars. En permetre que es consumés un presumpte delicte ecològic, els nostres regidors van perdre legitimitat i van contraure una responsabilitat evident en la paralització del procés de restauració de l’ermita i en la pèrdua de subvencions institucionals. Resulta insòlit, per tant, que ara intenten defugir aqueixa responsabilitat i vulguen culpar aquells que han denunciat la infracció. En comptes d’embolicar la troca i escometre molins de vent, haurien de vigilar millor el destí dels diners públics (se n’han malbaratat molts al camí de l’ermita, per l’absoluta falta de criteri de l’equip municipal) i salvar de la ruïna, d’una vegada per totes, un edifici ben valuós. ¿O s’estimen més que, en el futur, puga dir-se que l’ermita va desaparèixer sent alcalde el senyor Alfonso Rus?
La romeria del 2007
Arribem, finalment, a l’any 2007 i les entitats membres de la Coordinadora tornen a llegir el comunicat anual. Recapitulen els episodis que han anat succeint-se des del 1995. Han passat dotze anys d’excuses, de malbaratament dels diners públics i d’incompliment de les lleis, i les obres de consolidació de l'ermita del Puig encara no han començat. Durant aquests anys, la Coordinadora s’ha brindat vàries vegades a col·laborar en la reconstrucció del Puig. Fins i tot ha demanat audiència a l’alcalde per a parlar-ne. El govern municipal, però, no s’ha estalviat de menysprear els participants a les romeries ni de dedicar-los paraules ofensives, oblidant que les persones que ocupen càrrecs públics han d’acceptar les crítiques (sobretot quan qüestionen la política de protecció dels bens culturals).
La Coordinadora recorda que s’ha de prestar atenció urgent a una joia arquitectònica del segle XIV que exigeix la màxima protecció, amb independència de qui siga el seu propietari (al cap i a la fi, no és un edifici municipal, perquè l’actual govern municipal no ha volgut). El comunicat afirma que la falta d’atenció municipal en casos semblants (la senda de les Muralles de Llevant, el monestir de Santa Clara o l’antiga Papelera de San Jorge) posen de manifest la nul·la consideració que el patrimoni cultural dels valencians mereix al partit que governa la ciutat. La Coordinadora conclou afirmant que seguirà lluitant pel compliment de la llei. Les lleis, remarca, han de ser acatades per tothom, particulars i, sobretot, administracions públiques.
Les darreres declaracions
De moment, el darrer episodi d’aquesta història de despropòsits l’han protagonitzat les pluges recents, que han agreujat encara més, si cap, l’estat de ruïna de l’Ermita del Puig. En fer-se públics els plans de l’Associació d’Amics de la Costera, que pensa dirigir-se al President de la Generalitat i a l’Arquebisbe per a demanar la protecció que nega l’Ajuntament de Xàtiva, s’ha tornat a produir la reacció extemporània del senyor alcalde. L’edil torna a gastar molts esforços a parlar i pocs a salvar l’ermita.
El colofó podrien posar-lo aquestes paraules tretes del darrer comunicat de la Coordinadora: “El nostre desencís i la nostra alarma tenen, a hores d'ara, unes dimensions incommensurables. Veritablement, és un miracle que una part de l'ermita es mantinga dempeus! Entre les entitats que formen la plataforma “Salvem el Puig”, s'estén la sensació d'impotència i la desesperança. Portem ja un munt d'anys exigint una actuació ràpida, sense veure resultats positius. Els desigs i les bones paraules han esdevingut ja, per desgràcia, meres fórmules rituals. Aquest desànim coincideix amb el record d’altra destrossa, l’esdevinguda ara fa tres-cents anys. A molts ciutadans i ciutadanes ens assalta el temor que puguen governar les nostres viles i ciutats els descendents d’aquells botiflers que provocaren l’incendi de Xàtiva, la desfeta del País i la pèrdua de la nostra identitat. Les sospites es veuen confirmades quan veiem que les agressions al patrimoni, la destrucció del paisatge per les noves hordes dels interessos especulatius i la descurança en que romanen peces ben valuoses del nostre llegat històric envaeixen les nostres contrades”.
