El monestir de Santa Clara
A la primavera del 2001, s’esdevenia una trista notícia: la comunitat xativina de monges clarisses, fundada per na Saurina d'Entença, havia abandonat l’antic monestir del carrer Montcada, emportant-se una part substancial del patrimoni històric i artístic que albergava el conjunt conventual (només hi va romandre una peça de grans dimensions, la Santa Cena de Vicente López). Els fets s’havien produït en unes circumstàncies que, com a mínim, caldria qualificar de poc clares. Posteriorment, i sempre a través dels mitjans de comunicació, s’anaren coneixent més detalls de l’assumpte.
En un primer moment, les instàncies municipals deixaren caure una possible solució: l’adquisició de l’immoble per a convertir-lo en un museu. L’Associació d’Amics de la Costera s’adreçà a les autoritats locals per a brindar el seu suport a aquesta idea i la seua col·laboració. Es demanava, però, d’apressar les gestions encaminades a recuperar les peces tretes de Xàtiva i dipositades al convent franciscà de Canals. Hom temia que el temps i l’oblit allargaren la situació indefinidament. Per maig del 2002, la Junta Directiva s’adreçà també al president del Consell Valencià de Cultura en els termes següents:
[@more@]
Il·lm. Sr.:
La nostra Associació, que té com a finalitat estatutària la defensa, conservació, manteniment i divulgació del patrimoni comarcal, ha seguit amb preocupació les informacions relatives al convent de les clarisses de Xàtiva que, al llarg dels darrers mesos, han vingut apareixent als mitjans de comunicació.
El 2 de juliol del 2001, ja férem arribar a l’alcalde de la ciutat el nostre suport a dues iniciatives municipals: la incoació d’un expedient per a declarar BIC (Bé d’Interès Cultural) el conjunt conventual i les ofertes d’adquisició per a destinar-lo a usos culturals. Ambdues iniciatives afavoriran el retorn dels béns mobles al convent.
Fa uns dies, però, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la paralització de l’expedient. Preocupats per la possible confirmació d’aquesta notícia, ens adrecem a V. I., per tal de sol·licitar la informació adient i, alhora, reiterar el nostre suport a les iniciatives adés esmentades.
Finalment, en 2003, el monestir fou declarat BIC. Han passat, però, tres anys d’aquella declaració i els pitjors pronòstics semblen confirmar-se. Durant aquest temps, els bens mobles del monestir no han estat reintegrats a les seues dependències, en flagrant contravenció a l’article 38, apartat b), de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià: “Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la separació de cap de les parts essencials ni dels elements que li són consubstancials. Els béns mobles vinculats com pertinences o accessoris a un immoble declarat d’interès cultural no podran ser separats de l'immoble a què pertanyen, excepte en benefici de la pròpia protecció i de la difusió pública i sempre amb autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Reglamentàriament es determinaran les condicions d'aquests trasllats que asseguren el compliment dels fins que els justifiquen”.
Com que l’incompliment de les lleis és una pràctica molt habitual, hom tem que aquests bens no tornen mai a la ciutat. Ara mateix, l’antic convent està a punt de ser adquirit per una empresa de Saragossa, Ortiz Dieste SA (ORDISA). En publicar-se les primeres notícies sobre aquesta operació, les autoritats municipals manifestaren llur conformitat amb la venda de l’edifici a una empresa privada, descartant l’adquisició pública i oblidant les promeses del 2001. Després del ple municipal celebrat a finals de gener, però, sembla que l’Ajuntament ha deixat una porta oberta a l’exercici dels drets de tempteig i retracte que permet la llei.
Quant al destí del conjunt monàstic, les notícies són de moment confuses. Sembla que esdevindrà un establiment hostaler, una mena de parador íntegrament dedicat a l’allotjament i a la restauració (amb bar, menjadors, salons d’àpats…). Quant a l’aprofitament de les dependències, els futurs propietaris no tindrien previst de fer excepcions amb l’església del convent (només en permetrien l’entrada de la Mare de Déu de la Seu la diada del 5 d’agost). Cas de confirmar-se aquestes sospites, les possibilitats d’accés al conjunt monàstic quedarien molt restringides. Naturalment, no hi ha res en contra que un edifici declarat BIC passe a mans privades. És possible, però, que el domini públic assegure millor la conservació, l’ús digne i el règim de visites.
En definitiva, caldria exigir l’acatament exacte de la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural: no s’haurien de permetre intervencions que alteren els elements històrics que encara conserva l’edifici (l’església, les cel·les, el refectori); s’haurien de reintegrar les peces artístiques tretes del monestir l’any 2001; i caldria, per fi, possibilitar la contemplació del conjunt (dependències i obres d’art), establint l’horari de visites que calga. Qüestions que, a hores d’ara, no semblen estar assegurades (i menys després del daltabaix patit per les forces d’esquerra a les darreres eleccions municipals i autonòmiques).
